Multatuli (scriptor nederlandese, 1820-1887) Il habeva un homine qui taliava petra ex un rocca. Su labor esseva multo penose, e ille laborava multo, ma su salario esseva parve, e ille non esseva contente. Ille suspirava proque su labor esseva penose, e ille critava: oh, que io sia ric pro reposar me super un bale-bale* con klambu* de seta rubie! E un angelo veniva ex le celo, qui diceva: Vos sia como vos ha dicite. E ille esseva ric. E ille se reposava super un bale-bale, e le klambu esseva de seta rubie. E le rege del pais passava con cavalleros ante su carrossa. E anque detra le carrossa il habeva cavalleros, e on teneva le pajung* de auro super le capite del rege. E quando le homine ric videva isto, ille regrettava que on non teneva un pajung de auro super su capite. E ille non esseva contente Ille suspirava e critava: Que io sia rege! E un angelo veniva ex le celo, qui diceva: Vos sia como vos ha dicite. E ille esseva rege. E ante su carrossa vadeva multe cavalleros, e il habeva anque cavalleros detra le carrossa, e super su capite on teneva le pajung de auro. E le sol brillava con radios ardente, e combureva le terra, de sorta que le herbas deveniva aride. E le rege se plangeva que le sol le ardeva in le facie, e esseva plus potente que ille. E ille non esseva contente. Ille suspirava e critava: Que io sia le sol! E un angelo veniva ex le celo qui diceva: Vos sia como vos ha dicite. E ille esseva le sol. E ille inviava su radios a supra e a basso, al latere dextre e al latere sinistre e a omne partes. E ille ardeva le herbas super le terra, e le facie del monarchas qui esseva super le terra. E un nube se poneva inter le terra e ille, e le radios del sol esseva interceptate per illo. E ille se incholerisava proque on resisteva a su poter, e ille se plangeva que le nube le superava in potentia. E ille non esseva contente. Ille voleva esser le nube, que esseva tanto potente. E un angelo veniva ex le celo, qui diceva: Vos sia como vos ha dicite. E ille deveniva un nube e se poneva inter le sol e le terra, e ille interceptava le radios, de sorta que le herbas deveniva verde. E le nube pluveva in grande guttas super le terra, e faceva crescer le rivieras, e bandjirs* duceva via le greges. E per multe aquas ille destrueva le campo. E ille cadeva super un rocca, que non cedeva. E su aquas cadeva in grande currentes, ma le rocca non cedeva. E ille se incholerisava proque le rocca non voleva ceder, e proque le fortia de su currentes esseva van. E ille non esseva contente. Ille critava: A iste rocca es date poter super me. Que io sia iste rocca! E ille deveniva rocca, e non se moveva quando le sol brillava, e quando il pluveva. E alora il veniva un homine con hacha, e con cisello punctate, e con martello pesante, qui taliava petras ex le rocca. E le rocca diceva: Proque es isto homine plus potente que io, e talia petras ex mi sino? E ille non esseva contente. Ille critava: Io es plus debile que ille…. Que io sia iste homine! E un angelo veniva ex le celo, qui diceva: Vos sia como vos ha dicite. E ille esseva taliator de petras. E ille taliava ex le rocca, per labor penose, e ille laborava multo penosemente pro un parve salario, e ille esseva contente. Parolas indonesian del texto:
|